La figura bíblica de Lázaro en la obra poética de Jorge Guillén y Carles Riba
DOI:
https://doi.org/10.46543/ISID.2635.1005Palabras clave:
Lázaro, Jorge Guillén, “Lugar de Lázaro”, Carles Riba, “Llàtzer el ressuscitat”, Esbós de tres oratoris, poema narrativo, poesía de posguerraResumen
El artículo analiza el papel de la figura bíblica de Lázaro en dos poemas narrativos escritos en la década de los cincuenta, en plena posguerra: “Lugar de Lázaro”, de Jorge Guillén; y “Llàtzer el ressuscitat”, de Carles Riba (publicados en 1957). Previamente a los textos estudiados se repasa la trayectoria común de ambos poetas a partir de la breve correspondencia conservada entre ellos, así como sus posibles influencias mutuas. Por último, se analizan las diferencias y semejanzas entre los poemas comentados.
Descargas
Citas
Sam ABRAMS, Cants espirituals catalans, Barcelona, Claret i Fundació Joan Maragall, 2001.
Josep M. BALAGUER, “Imitació del foc de B. Rosselló-Pòrcel: una concepció del món, del poeta i de la poesia”, Els Marges, 21 (1981), 27-45.
Joaquín CASALDUERO, “Lugar de Lázaro”, en Biruté CIPLIJAUSKAITÉ (ed.), Jorge Guillén, Madrid, Taurus, 1975, 153-156.
Gabriel FERRATER, La poesia de Carles Riba, Barcelona, Edicions 62, 1983.
Enric GALLÉN, “Dues literatures en contacte: estat de la qüestió” en Miquel M. GIBERT – Amparo HURTADO DÍAZ – José Francisco RUIZ-CASANOVA (ed.), Literatura comparada catalana i espanyola al segle XX: gèneres, lectures i traduccions, Lleida, Punctum & Trilcat, 2007, 15-35.
Joan GOMIS, Tres poetes i Déu. Baudelaire, Unamuno y Riba, Barcelona, Claret, 1979.
Jordi GRACIA – Domingo RÓDENAS, Historia de la literatura española. 7. Derrota y restitución de la modernidad 1939-2010, Barcelona, Crítica, 2011.
Carles-Jordi GUARDIOLA, Cartes de Carles Riba I: 1910-1938, Barcelona, La Magrana, 1990.
Carles-Jordi GUARDIOLA, Cartes de Carles Riba II: 1939-1952, Barcelona, La Magrana, 1991.
Carles-Jordi GUARDIOLA, Cartes de Carles Riba III: 1953-1959, Barcelona, La Magrana, 1993.
Jorge GUILLÉN, Viviendo y otros poemas, Barcelona, Seix Barral, 1958.
Jordi JULIÀ, “La influencia de la lírica de Federico García Lorca sobre la poesía catalana (1925-1936)”, en Luis MARTÍN ESTUDILLO – Antonio SÁEZ-DELGADO (coords.), Modernidades ibéricas. The Routledge Companion to Iberian Modernities (1870-1930), London, Routledge, 2025, 309-325, https://doi.org/10.4324/9781003402022-24. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003402022-24
Rafael LAPESA, “En torno a «Lugar de Lázaro» y «Huerto de Melibea». La estructura simétrica de …Que van a dar a la mar”, Ínsula, 554-555 (febrero-marzo 1993), 25-27.
Oreste MACRÍ, La obra poética de Jorge Guillén, Barcelona, Ariel, 1976.
Jordi MALÉ, “Amor i erotisme en Jorge Guillén i Carles Riba”, en Miquel M. GIBERT – Amparo HURTADO DÍAZ – José Francisco RUIZ-CASANOVA (ed.), Literatura comparada catalana i espanyola al segle XX: gèneres, lectures i traduccions, Lleida, Punctum & Trilcat, 2007, 95-112.
Jordi MALÉ, “La poesia de Carles Riba”, en Carles RIBA, Cor delatat. Antologia poètica comentada, edición de Jordi MALÉ y Carles-Jordi GUARDIOLA, Barcelona, Educaula, 2010, 15-59.
Albert MANENT, Tres escritores catalanes: Carner, Riba, Pla, Madrid, Gredos, 1973.
Jaume MANRESA QUETGLAS, “Imitació del foc, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: el desig de transcendir els capricis del temps a través de la més absoluta modernitat”, en Pere ROSSELLÓ BOVER (ed.), Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, 87-117.
Joan MARAGALL, Poesia. Edició crítica, a cargo de Glòria CASALS, Barcelona, La Magrana, 1998.
Tomás NAVARRO TOMÁS, “Maestría de Jorge Guillén”, en Los poetas en sus versos: desde Jorge Manrique a García Lorca, Barcelona, Ariel, 1973, 345-354.
Jordi PINELL, “L’esfera del diví en la poesia de Carles Riba”, en Jaume MEDINA – Enric SULLÀ (ed.), Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, 47-60.
Montserrat PRUDON-MORAL, “De la presència de Jorge Guillén en la poesia catalana”, en Joan VENY – Joan M. PUJALS (ed.), Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, 201-222.
Carles RIBA, “Les meves tres millors poesies”, Revista de Catalunya, 75 (noviembre de 1931), 419.
Carles RIBA, Llibres de poesia, edició de Jordi Malé, Barcelona, Edicions 62, 2019.
Enric SULLÀ, “Significació de Tres suites”, en Jaume MEDINA – Enric SULLÀ (ed.), Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, 243-254.
Enric SULLÀ, “Lectura de «Llàtzer el ressuscitat» de Carles Riba”, en Trevor J. DADSON – R. J. OAKLEY – P. A. OBDER DE BAUBETA (ed.), New frontiers in hispanic and luso-brazilian scholarship: Como se fue el maestro. For Derek W. Lomax, in memoriam, Lewiston, Edwin Mellen, 1994, 388-389.
Joan TRIADÚ, La poesía catalana de la postguerra, Barcelona, Edicions 62, Barcelona, 1985.
Joan TRIADÚ, “Aspectes de la relació de Carles Riba amb la literatura castellana contemporània”, en Suzanne S. HINTZ (ed.), Essays in honor of Josep M. Solà-Solé: Linguistic and Literary Relations of Catalan and Castilian, Nueva York, Peter Lang Publishing, 1996, 269-279.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2026 Isidorianum

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.









